El Centre Cultural Català de Colònia
protesta vehement
contra les tres sentències del
Tribunal Suprem espanyol
sobre la immersió lingüística.
dijous, de desembre 23
P R O T E S T A ! ! ! !
El Centre Cultural Català de Colònia
protesta vehement
contra les tres sentències del
Tribunal Suprem espanyol
sobre la immersió lingüística.
divendres, d’octubre 1
dissabte, de setembre 25
Katalanisch für Kinder “KatfürKinder”
L'objectiu de “KatfürKinder” és obrir una porta a la llengua catalana fora de l'àmbit familiar, per a la mainada de famílies catalanes o catalano-alemanyes.
Per aconseguir aquest objectiu, el Centre Cultural Català de Colònia ofereix contes, cançons i jocs per als menuts. Si els participants són una mica més grandets, ens introduirem en el món de la lectura i l'escriptura. Això sí, sempre passant una bona estona.
Qualsevol criatura entre els cinc i els onze anys serà benvinguda i si és una mica més gran també
Com obrirem aquesta porta a la llengua? El Centre Cultural Català de Colònia organitza trobades setmanals d'una hora amb una monitora que dirigeix la sessió.
Cada setmana es dedicarà a un conte diferent, bé de la nostra cultura o de qualsevol part del món. Els infants no només escoltaran el conte sinó que també participaran de manera activa dibuixant o pintant objectes relacionats.
A més aprofundirem en el vocabulari a partir dels hàbits diaris de treure's l'abric, penjar la jaqueta al penjador, de rentar-se les mans abans de menjar i de berenar plegats, tot jugant.
Per aquells infants que ja coneixen les lletres, l'ortografia vindrà de la mà dels jocs de paraules i encreuats.
Les festes i tradicions catalanes així com les alemanyes, també hi són incloses en aquestes trobades. Evidentment amb l'ànim que també hi puguin participar els pares.
Per a més detalls dirigiu-vos a la monitora, Magdalena Coma i Marquès: magdacoma@web.de.
Us hi esperem.
Per aconseguir aquest objectiu, el Centre Cultural Català de Colònia ofereix contes, cançons i jocs per als menuts. Si els participants són una mica més grandets, ens introduirem en el món de la lectura i l'escriptura. Això sí, sempre passant una bona estona.
Qualsevol criatura entre els cinc i els onze anys serà benvinguda i si és una mica més gran també
Com obrirem aquesta porta a la llengua? El Centre Cultural Català de Colònia organitza trobades setmanals d'una hora amb una monitora que dirigeix la sessió.
Cada setmana es dedicarà a un conte diferent, bé de la nostra cultura o de qualsevol part del món. Els infants no només escoltaran el conte sinó que també participaran de manera activa dibuixant o pintant objectes relacionats.
A més aprofundirem en el vocabulari a partir dels hàbits diaris de treure's l'abric, penjar la jaqueta al penjador, de rentar-se les mans abans de menjar i de berenar plegats, tot jugant.
Per aquells infants que ja coneixen les lletres, l'ortografia vindrà de la mà dels jocs de paraules i encreuats.
Les festes i tradicions catalanes així com les alemanyes, també hi són incloses en aquestes trobades. Evidentment amb l'ànim que també hi puguin participar els pares.
Per a més detalls dirigiu-vos a la monitora, Magdalena Coma i Marquès: magdacoma@web.de.
Us hi esperem.
divendres, de setembre 24
dissabte, de juliol 10
Catalunya Exterior decideix
Us exposem el missatge signat pel Centre Cultura Català de Colònia / Katalanisches Kulturzentrum Köln e.V. així com per altres catalans residents a Colònia i a Bonn i que ha estat enviat a la premsa de Colònia i Bonn.
Katalanen demonstrieren für ihre Verfassung!
Katalanen demonstrieren für ihre Verfassung!
Am Samstag, den 10 Juli 2010, werden Tausende von Katalanen in Barcelona unter der Parole "Wir sind eine Nation! Und wir haben das Recht zu entscheiden!", demonstrieren. Der Grund: Das spanische Verfassungsgericht hat nach zähen Verhandlungen über vier Jahre aufgrund einer Klage der rechtskonservativen spanischen Partei PP das Verfassungsstatut von Katalonien beschnitten. Dies hat in Katalonien große Empörung hervorgerufen. Hunderte von Vereinen und Persönlichkeiten, darunter auch alle lebenden ehemaligen katalanischen Ministerpräsidenten, werden an der Demonstration teilnehmen.
Das katalanische Verfassungsstatut wurde 2006 vom katalanischen Parlament und von beiden Kammern des spanischen Parlaments verabschiedet und in einer Volksabstimmung in Katalonien angenommen.
Dies war schon das Resultat eines mit Mühe gefundenen Kompromisses, der jetzt durch die einseitige Interpretation des Verfassungsgerichts leichtfertig aufgelöst wird. Europa legt eine besondere Bedeutung auf die Regionen der Mitgliedsländer. Gerade die leidvolle Unterdrückung der Regionen in der spanischen Geschichte darf nicht wieder aufflammen und Wunden aufreißen, die nach Bürgerkrieg und Diktatur nie richtig aufgearbeitet wurden. Besonders befremdlich wirkt vor diesem historisch belasteten Hintergrund der Hinweis des Verfassungsgerichts, dass die Einheit Spaniens lt. Verfassung notfalls durch das Militär wieder hergestellt werden müsse. Dies legt nahe, dass durch diese Interpretation der Verfassung eine Eskalation der Gewalt geradezu herbeigeredet werden soll.
Dies kann nicht im Sinne eines friedlichen Miteinanders in Europa sein!
Wir, die Unterzeichner, sind uns sehr wohl bewusst, dass die schwierige katalanische und spanische Geschichte nicht jedem bekannt ist und möchten uns ausdrücklich für die demokratische Verfassung Kataloniens und Spaniens aussprechen, in der sich sowohl die Sprache als auch die Kultur der Katalanen widerspiegelt. Dieser Weg der Akzeptanz der Kulturen innerhalb des spanischen Staates garantiert ein friedliches Miteinander in einem vereinten Europa der Regionen!
Wir bitten Sie um Ihre Unterstützung im Internet, in Diskussionen oder bei einer der nachfolgend aufgeführten Protestkundgebungen!
In Berlin (Alexanderplatz um 18.00 h), London und Dublin werden zeitgleich Protestkundgebungen stattfinden.
Die katalanische Regierung hat Katalanen weltweit aufgerufen, "Flagge" zu zeigen und auf die erneute Provokation gegen das Katalanische Volk demokratisch und friedlich zu reagieren.
dimecres, de maig 12
Linguamón - Casa de les Llengües
Casa de les Llengües és un organisme governamental creat el 2005 i integrat per la Generalitat de Catalunya i l’ Ajuntament de Barcelona. La seva missió és acostar el món de les llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de la diversitat lingüística, i difondre les grans possibilitats que les llengües i les seves comunitats ofereixen.
D’altra banda, per mitjà dels serveis especialitzats, duen a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, de forma que els models de gestió del multilingüisme proposats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivitat i l’economia d’un país, així com en el desenvolupament social i laboral de la ciutadania.
Linguamón - Casa de les Llengües vol contribuir a fer de Catalunya un referent internacional en la gestió del multilingüisme de les societats i les noves tecnologies.
Alguns dels aspectes que Linguamón - Casa de les llengües encercla, són:
1. Multilingüisme i societat
Promoció del coneixement de llengües i de l’actitud de respecte de la diversitat lingüística del món entre els ciutadans i les ciutadanes.
2. Multilingüisme i serveis especialitzats Creació de serveis, actuacions i recursos que s’adrecen a especialistes, organismes i empreses, per a la gestió del multilingüisme.
3. Multilingüisme i relacions internacionals Creació i promoció de xarxes de treball i col·laboració amb altres organitzacions d’arreu del món dedicades a la difusió de la diversitat lingüística, les llengües i la gestió del multilingüisme.
dissabte, de maig 1
Recursos per aprendre català a internet
Us informen de la possiblitat d'aprendre català a internet, Així us convidem a emprar i a difondre aquest conjunt de materials .
Aprenem
És una entitat ciutadana que porta endavant els projectes "Aprenem llengües llegint i parlant" per afavorir l'ús social del català i dotar-nos d'instruments de comunicació comuns: Aprenem Català, Castellà, Euskara, Portuguès, Francès, Italià, Esperanto, Anglès, Xinès, Àrab, Alemany. El modus d'aprenentatge es basa en l'intercanvi lingüístic i funciona amb un presupost de 0 euros. Un dels seus objectius és, reforçar la cohesió i la integració socials mitjançant l'aprenentatge
Esperem que us siguin de profit!
Aprenem
És una entitat ciutadana que porta endavant els projectes "Aprenem llengües llegint i parlant" per afavorir l'ús social del català i dotar-nos d'instruments de comunicació comuns: Aprenem Català, Castellà, Euskara, Portuguès, Francès, Italià, Esperanto, Anglès, Xinès, Àrab, Alemany. El modus d'aprenentatge es basa en l'intercanvi lingüístic i funciona amb un presupost de 0 euros. Un dels seus objectius és, reforçar la cohesió i la integració socials mitjançant l'aprenentatge
Esperem que us siguin de profit!
dijous, d’abril 8
Biblioteca catalana, Frankfurt am Main / Katalanisches Bibliothek , Fankfurt am Main
Un oasi de llibres catalans a Frankfurt am Main
Una biblioteca amb 36.000 volums en llengua catalana ja és una biblioteca notable, però si a més la trobem al bell mig d'Alemanya el fet pren caràcter excepcional i únic. Es tracta de la Biblioteca Catalana de l'Institut de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Frankfurt am Main, fundada pel romanista catalanòfil Tilbert Stegmann i creada gairebé exclusivament a partir de donacions, cosa tampoc gaire habitual.
El mateix Stegmann ens explica que quan l'any 1981 va arribar a la Universitat i va veure que a la Biblioteca només hi havia una cinquantena de llibres en català, va pensar que la catalanística mereixia una major presència bibliogràfica i va decidir posar-hi remei. Amb una partida pressupostària que tenia disponible va comprar "mitja Llibreria Porter" (la llegendària i ja extingida llibreria dels Porter i Moix a Barcelona, situada a Portal de l'Àngel amb Canuda) i a partir d'aquí va anar "pidolant" fins a construir la Biblioteca actual, amb un espai propi dins la Universitat.
Les donacions i les dimensions de la Biblioteca tenen un petit secret: Til Stegmann ha aconseguit que bona part dels volums catalans que viatgen cada any a la Fira del Llibre de Frankfurt no tornin a Catalunya, sinó que acabin a les seves prestatgeries. Però no només el Gremi d'Editors de Catalunya col•labora desinteressadament amb la Biblioteca Catalana: també ho fa l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, editorials diverses, la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i les universitats del país.
Com a curiositat, afegirem que quan es va inaugurar la Biblioteca Catalana, el juliol de 1985, la Generalitat de Catalunya va plantar-hi ben a la vora, al Campus Westend, un Castanyer Català que s'ha adaptat perfectament a l'entorn universitari.
Més informació a:
www.katalanistik.uni-frankfurt.de/Biblioteca_Catalana/index.html
Font: Delegació del Govern de Catalunya a Alemanya
><><><><><><><><><><><><><><><><><><
Frankfurt am Main, eine Oase der katalanischen Bücher
Eine Bibliothek mit 36.000 Bänden in katalanischer Sprache ist an sich schon eine bemerkenswerte Bibliothek, wenn sie sich jedoch auch noch mitten in Deutschland befindet, so wird sie zu etwas Außergewöhnlichem und Einzigartigen. Es handelt sich hierbei um die Katalanische Bibliothek des Institutes für Romanische Sprachen und Literaturen der Universität Frankfurt am Main, die von dem katalanophilen Romanisten Tilbert Stegmann fast ausschließlich durch Spenden aufgebaut wurde, was ebenfalls nicht gerade gewöhnlich ist.
Stegmann selbst erzählt, dass er, als er 1981 an die Universität kam und feststellen musste, dass es dort in der Bibliothek lediglich rund fünfzig Bücher in katalanischer Sprache gab, dachte, die Katalanistik hätte es verdient, hier besser vertreten zu sein und daher beschloss, für Abhilfe zu sorgen. Mit dem ihm zur Verfügung stehenden Anfangsbudget kaufte er „die halbe Buchhandlung Porter" auf (die legendäre und mittlerweile leider eingegangene Buchhandlung der Familie Porter i Moix in Barcelona an der Straßenecke Portal de l’Àngel und Canuda) und hat seitdem „herumgebettelt“, bis er die heutige Bibliothek aufgebaut hatte, die über eigene Räumlichkeiten an der Universität verfügt.
Die Spenden und die Ausmaße der Bibliothek umgibt ein kleines Geheimnis: Til Stegmann hat erreicht, dass ein großer Teil der katalanischen Bücher, die jedes Jahr zur Frankfurter Buchmesse reisen, nicht wieder nach Katalonien zurückkehren, sondern in den Regalen der Universität landen. Aber nicht nur der katalanische Verlegerverband arbeitet uneigennützig mit der Katalanischen Bibliothek zusammen, dies tun ebenfalls der Verband der Verleger in katalanischer Sprache, diverse Verlage, die Regierung von Katalonien, das Institut für Katalanische Studien sowie die Universitäten des Landes.
Ein kleines Detail möchten wir noch erwähnen: Als im Juni 1985 die Katalanische Bibliothek eingeweiht wurde, pflanzte die Regierung von Katalonien dort ganz in der Nähe, auf dem Campus Westend, eine Katalanische Kastanie, die sich perfekt an ihre universitäre Umgebung angepasst hat.
Weitere Informationen finden Sie unter:
www.katalanistik.uni-frankfurt.de/Biblioteca_Catalana/index.html
Quelle: Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland
dimecres, de febrer 17
Porc, bacó, beicon
Aquí teniu un text publicat en el llibre Prenint el demble a les paraules d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 118). Espero que sigui del vostre interès.
Porc, bacó, beicon
Antoni Llull Martí, filòleg
El mot bacó, usual a moltes contrades de parla catalana com a sinònim de porc, tant per referir-se a l’animal com a una persona bruta per naturalesa, es troba en la nostra llengua des dels seus orígens, però la seva procedència no és gens clara. Coromines opina que tant potser que vengui d’un antic mot germànic com d’alguna altra llengua parlada a l’Europa Occidental abans de la romanització.
Ja es trobava, amb molt poca variació formal, en alemany antic, en francès antic, i en occità. Quan els normands, de parla francesa, regnaren a Anglaterra en el segle XI, hi introduïren alguns mots referits a les carns servides a taula que han perdurat, com mutten ‘moltó’, veal ‘vedell’, beef ‘bou’, pork ‘porc’, mentre que el nom d’aquests animals vius és en anglès sheep, calf, ox, pig. I també hi introduïren bacon ‘bacó, xulla’.
Com ja he dit, el significat antic de bacó, en català, és ‘porc’, i també ‘carn de porc’, i en diverses èpoques, s’ha dit al pernil, i encara a alguns llocs l’hi diuen, i en altres a la carn magra de porc, i també a la cansalada o xulla salada.
A Eivissa diuen bacó a un porc viu. El mot bacon deixà d’esser usual a França per devers el segle XVI, però no a Anglaterra, on prengué l’accepció de ‘xulla de porc amb vetes de carn, salada i fumada’, i amb el nom antic i aquest significat, dins el segle XIX fou reintroduït al país d’origen i, més tard passà també a Espanya, i en la nostra llengua és corrent dir-lo imitant la pronunciació anglesa, que és semblant a beicon.
Posat que bacó i porc (i porcell), aplicats a una persona son considerats noms lletjos, ens resulta una mica estrany que un i els altres hagin estat utilitzats com a llinatge, però això no ha passat només al nostre país. Bacon és el llinatge d’importants personatges anglesos històrics i de l’actualitat, i Purcell també. L’equivalent francès d’aquest, Pourcel, i els nostres Porcell i Porcel signifiquen la mateixa cosa, i uns i altres podrien haver estat, en principi, malnoms de qualcú que criàs porcs o hi comerciàs, o que li hagués ocorregut alguna cosa memorable amb relació a un d’aqueixos animalets. I recordem finalment que Porc (també escrit Porch) es troba també com a llinatge.
Ja es trobava, amb molt poca variació formal, en alemany antic, en francès antic, i en occità. Quan els normands, de parla francesa, regnaren a Anglaterra en el segle XI, hi introduïren alguns mots referits a les carns servides a taula que han perdurat, com mutten ‘moltó’, veal ‘vedell’, beef ‘bou’, pork ‘porc’, mentre que el nom d’aquests animals vius és en anglès sheep, calf, ox, pig. I també hi introduïren bacon ‘bacó, xulla’.
Com ja he dit, el significat antic de bacó, en català, és ‘porc’, i també ‘carn de porc’, i en diverses èpoques, s’ha dit al pernil, i encara a alguns llocs l’hi diuen, i en altres a la carn magra de porc, i també a la cansalada o xulla salada.
A Eivissa diuen bacó a un porc viu. El mot bacon deixà d’esser usual a França per devers el segle XVI, però no a Anglaterra, on prengué l’accepció de ‘xulla de porc amb vetes de carn, salada i fumada’, i amb el nom antic i aquest significat, dins el segle XIX fou reintroduït al país d’origen i, més tard passà també a Espanya, i en la nostra llengua és corrent dir-lo imitant la pronunciació anglesa, que és semblant a beicon.
Posat que bacó i porc (i porcell), aplicats a una persona son considerats noms lletjos, ens resulta una mica estrany que un i els altres hagin estat utilitzats com a llinatge, però això no ha passat només al nostre país. Bacon és el llinatge d’importants personatges anglesos històrics i de l’actualitat, i Purcell també. L’equivalent francès d’aquest, Pourcel, i els nostres Porcell i Porcel signifiquen la mateixa cosa, i uns i altres podrien haver estat, en principi, malnoms de qualcú que criàs porcs o hi comerciàs, o que li hagués ocorregut alguna cosa memorable amb relació a un d’aqueixos animalets. I recordem finalment que Porc (també escrit Porch) es troba també com a llinatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
