Us informen de la possiblitat d'aprendre català a internet, Així us convidem a emprar i a difondre aquest conjunt de materials .
Aprenem
És una entitat ciutadana que porta endavant els projectes "Aprenem llengües llegint i parlant" per afavorir l'ús social del català i dotar-nos d'instruments de comunicació comuns: Aprenem Català, Castellà, Euskara, Portuguès, Francès, Italià, Esperanto, Anglès, Xinès, Àrab, Alemany. El modus d'aprenentatge es basa en l'intercanvi lingüístic i funciona amb un presupost de 0 euros. Un dels seus objectius és, reforçar la cohesió i la integració socials mitjançant l'aprenentatge
Esperem que us siguin de profit!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
dissabte, de maig 1
dimecres, de febrer 17
Porc, bacó, beicon
Aquí teniu un text publicat en el llibre Prenint el demble a les paraules d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 118). Espero que sigui del vostre interès.
Porc, bacó, beicon
Antoni Llull Martí, filòleg
El mot bacó, usual a moltes contrades de parla catalana com a sinònim de porc, tant per referir-se a l’animal com a una persona bruta per naturalesa, es troba en la nostra llengua des dels seus orígens, però la seva procedència no és gens clara. Coromines opina que tant potser que vengui d’un antic mot germànic com d’alguna altra llengua parlada a l’Europa Occidental abans de la romanització.
Ja es trobava, amb molt poca variació formal, en alemany antic, en francès antic, i en occità. Quan els normands, de parla francesa, regnaren a Anglaterra en el segle XI, hi introduïren alguns mots referits a les carns servides a taula que han perdurat, com mutten ‘moltó’, veal ‘vedell’, beef ‘bou’, pork ‘porc’, mentre que el nom d’aquests animals vius és en anglès sheep, calf, ox, pig. I també hi introduïren bacon ‘bacó, xulla’.
Com ja he dit, el significat antic de bacó, en català, és ‘porc’, i també ‘carn de porc’, i en diverses èpoques, s’ha dit al pernil, i encara a alguns llocs l’hi diuen, i en altres a la carn magra de porc, i també a la cansalada o xulla salada.
A Eivissa diuen bacó a un porc viu. El mot bacon deixà d’esser usual a França per devers el segle XVI, però no a Anglaterra, on prengué l’accepció de ‘xulla de porc amb vetes de carn, salada i fumada’, i amb el nom antic i aquest significat, dins el segle XIX fou reintroduït al país d’origen i, més tard passà també a Espanya, i en la nostra llengua és corrent dir-lo imitant la pronunciació anglesa, que és semblant a beicon.
Posat que bacó i porc (i porcell), aplicats a una persona son considerats noms lletjos, ens resulta una mica estrany que un i els altres hagin estat utilitzats com a llinatge, però això no ha passat només al nostre país. Bacon és el llinatge d’importants personatges anglesos històrics i de l’actualitat, i Purcell també. L’equivalent francès d’aquest, Pourcel, i els nostres Porcell i Porcel signifiquen la mateixa cosa, i uns i altres podrien haver estat, en principi, malnoms de qualcú que criàs porcs o hi comerciàs, o que li hagués ocorregut alguna cosa memorable amb relació a un d’aqueixos animalets. I recordem finalment que Porc (també escrit Porch) es troba també com a llinatge.
Ja es trobava, amb molt poca variació formal, en alemany antic, en francès antic, i en occità. Quan els normands, de parla francesa, regnaren a Anglaterra en el segle XI, hi introduïren alguns mots referits a les carns servides a taula que han perdurat, com mutten ‘moltó’, veal ‘vedell’, beef ‘bou’, pork ‘porc’, mentre que el nom d’aquests animals vius és en anglès sheep, calf, ox, pig. I també hi introduïren bacon ‘bacó, xulla’.
Com ja he dit, el significat antic de bacó, en català, és ‘porc’, i també ‘carn de porc’, i en diverses èpoques, s’ha dit al pernil, i encara a alguns llocs l’hi diuen, i en altres a la carn magra de porc, i també a la cansalada o xulla salada.
A Eivissa diuen bacó a un porc viu. El mot bacon deixà d’esser usual a França per devers el segle XVI, però no a Anglaterra, on prengué l’accepció de ‘xulla de porc amb vetes de carn, salada i fumada’, i amb el nom antic i aquest significat, dins el segle XIX fou reintroduït al país d’origen i, més tard passà també a Espanya, i en la nostra llengua és corrent dir-lo imitant la pronunciació anglesa, que és semblant a beicon.
Posat que bacó i porc (i porcell), aplicats a una persona son considerats noms lletjos, ens resulta una mica estrany que un i els altres hagin estat utilitzats com a llinatge, però això no ha passat només al nostre país. Bacon és el llinatge d’importants personatges anglesos històrics i de l’actualitat, i Purcell també. L’equivalent francès d’aquest, Pourcel, i els nostres Porcell i Porcel signifiquen la mateixa cosa, i uns i altres podrien haver estat, en principi, malnoms de qualcú que criàs porcs o hi comerciàs, o que li hagués ocorregut alguna cosa memorable amb relació a un d’aqueixos animalets. I recordem finalment que Porc (també escrit Porch) es troba també com a llinatge.
dimarts, de juliol 14
¿Morir-se de gana o morir-se de fam?
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició el País Valencià ) diumenge 28 de juny del 2009
Eugeni S. Reig
¿Què significa la paraula gana? Gana significa, en general, desig o impuls de fer alguna cosa i, de manera especifica, desig de menjar. És a dir, apetit. Per a expressar la idea de la '"alta dels aliments imprescindibles per a sobreviure" i també del '"ofriment produït per la falta d' eixos aliments" hem de recórrer, necessàriament, a la paraula fam. Una persona pot morir-se perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir per a poder sobreviure i, per desgràcia, cada dia se'n moren moltes, de persones. Però una persona. És impossible que es mora de gana. És completament impossible morir-se d'apetit. Per moltes ganes que tinguem de menjar, per molt apetit que tinguem, això mai ens causarà la mort. Estic cansat de llegir i de sentir en els mitjans de comunicació -fins i tot, en algun llibre- que en el món moltes persones es moren de gana quan haurien de dir que es moren de fam.
Ara bé, si usem el verb morir hiperbòlicament, amb el significat de 'tindre moltes ganes d'una cosa', podem dir que algú es mor de gana de menjar com podem dir que es mor de gana de tindre un cotxe de tal marca o que es mor de gana d'anar a París. Això és completament diferent.
Eugeni S. Reig
¿Què significa la paraula gana? Gana significa, en general, desig o impuls de fer alguna cosa i, de manera especifica, desig de menjar. És a dir, apetit. Per a expressar la idea de la '"alta dels aliments imprescindibles per a sobreviure" i també del '"ofriment produït per la falta d' eixos aliments" hem de recórrer, necessàriament, a la paraula fam. Una persona pot morir-se perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir per a poder sobreviure i, per desgràcia, cada dia se'n moren moltes, de persones. Però una persona. És impossible que es mora de gana. És completament impossible morir-se d'apetit. Per moltes ganes que tinguem de menjar, per molt apetit que tinguem, això mai ens causarà la mort. Estic cansat de llegir i de sentir en els mitjans de comunicació -fins i tot, en algun llibre- que en el món moltes persones es moren de gana quan haurien de dir que es moren de fam.
Ara bé, si usem el verb morir hiperbòlicament, amb el significat de 'tindre moltes ganes d'una cosa', podem dir que algú es mor de gana de menjar com podem dir que es mor de gana de tindre un cotxe de tal marca o que es mor de gana d'anar a París. Això és completament diferent.
Llengua
Inicíem amb aquest article una sèrie que farà referència a aspectes de llengua. En aquests articles sempre hi constarà, naturalment, les fonts de referència -autor i lloc de publicació-. Esperem que sigui un apartat del vostre gust. Si vosaltres trobeu també articles referents a aquest apartat, no dubte d'enviar-nos-los per correu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
