Catalunya Exterior decideix

Us exposem el missatge signat pel Centre Cultura Català de Colònia / Katalanisches Kulturzentrum Köln e.V. així com per altres catalans residents a Colònia i a Bonn i que ha estat enviat a la premsa de Colònia i Bonn.



Katalanen demonstrieren für ihre Verfassung!

Am Samstag, den 10 Juli 2010, werden Tausende von Katalanen in Barcelona unter der Parole "Wir sind eine Nation! Und wir haben das Recht zu entscheiden!", demonstrieren. Der Grund: Das spanische Verfassungsgericht hat nach zähen Verhandlungen über vier Jahre aufgrund einer Klage der rechtskonservativen spanischen Partei PP das Verfassungsstatut von Katalonien beschnitten. Dies hat in Katalonien große Empörung hervorgerufen. Hunderte von Vereinen und Persönlichkeiten, darunter auch alle lebenden ehemaligen katalanischen Ministerpräsidenten, werden an der Demonstration teilnehmen.

Das katalanische Verfassungsstatut wurde 2006 vom katalanischen Parlament und von beiden Kammern des spanischen Parlaments verabschiedet und in einer Volksabstimmung in Katalonien angenommen.

Dies war schon das Resultat eines mit Mühe gefundenen Kompromisses, der jetzt durch die einseitige Interpretation des Verfassungsgerichts leichtfertig aufgelöst wird. Europa legt eine besondere Bedeutung auf die Regionen der Mitgliedsländer. Gerade die leidvolle Unterdrückung der Regionen in der spanischen Geschichte darf nicht wieder aufflammen und Wunden aufreißen, die nach Bürgerkrieg und Diktatur nie richtig aufgearbeitet wurden. Besonders befremdlich wirkt vor diesem historisch belasteten Hintergrund der Hinweis des Verfassungsgerichts, dass die Einheit Spaniens lt. Verfassung notfalls durch das Militär wieder hergestellt werden müsse. Dies legt nahe, dass durch diese Interpretation der Verfassung eine Eskalation der Gewalt geradezu herbeigeredet werden soll.

Dies kann nicht im Sinne eines friedlichen Miteinanders in Europa sein!

Wir, die Unterzeichner, sind uns sehr wohl bewusst, dass die schwierige katalanische und spanische Geschichte nicht jedem bekannt ist und möchten uns ausdrücklich für die demokratische Verfassung Kataloniens und Spaniens aussprechen, in der sich sowohl die Sprache als auch die Kultur der Katalanen widerspiegelt. Dieser Weg der Akzeptanz der Kulturen innerhalb des spanischen Staates garantiert ein friedliches Miteinander in einem vereinten Europa der Regionen!

Wir bitten Sie um Ihre Unterstützung im Internet, in Diskussionen oder bei einer der nachfolgend aufgeführten Protestkundgebungen!

In Berlin (Alexanderplatz um 18.00 h), London und Dublin werden zeitgleich Protestkundgebungen stattfinden.

Die katalanische Regierung hat Katalanen weltweit aufgerufen, "Flagge" zu zeigen und auf die erneute Provokation gegen das Katalanische Volk demokratisch und friedlich zu reagieren.

Linguamón - Casa de les Llengües

Casa de les Llengües és un organisme governamental creat el 2005 i integrat per la Generalitat de Catalunya i l’ Ajuntament de Barcelona. La seva missió és acostar el món de les llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de la diversitat lingüística, i difondre les grans possibilitats que les llengües i les seves comunitats ofereixen.

D’altra banda, per mitjà dels serveis especialitzats, duen a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, de forma que els models de gestió del multilingüisme proposats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivitat i l’economia d’un país, així com en el desenvolupament social i laboral de la ciutadania.

Linguamón - Casa de les Llengües vol contribuir a fer de Catalunya un referent internacional en la gestió del multilingüisme de les societats i les noves tecnologies.

Alguns dels aspectes que Linguamón - Casa de les llengües encercla, són:

1. Multilingüisme i societat

Promoció del coneixement de llengües i de l’actitud de respecte de la diversitat lingüística del món entre els ciutadans i les ciutadanes.

2. Multilingüisme i serveis especialitzats

Creació de serveis, actuacions i recursos que s’adrecen a especialistes, organismes i empreses, per a la gestió del multilingüisme.

3. Multilingüisme i relacions internacionals

Creació i promoció de xarxes de treball i col·laboració amb altres organitzacions d’arreu del món dedicades a la difusió de la diversitat lingüística, les llengües i la gestió del multilingüisme.

Recursos per aprendre català a internet

Us informen de la possiblitat d'aprendre català a internet, Així us convidem a emprar i a difondre aquest conjunt de materials .

Aprenem

És una entitat ciutadana que porta endavant els projectes "Aprenem llengües llegint i parlant" per afavorir l'ús social del català i dotar-nos d'instruments de comunicació comuns: Aprenem Català, Castellà, Euskara, Portuguès, Francès, Italià, Esperanto, Anglès, Xinès, Àrab, Alemany. El modus d'aprenentatge es basa en l'intercanvi lingüístic i funciona amb un presupost de 0 euros. Un dels seus objectius és, reforçar la cohesió i la integració socials mitjançant l'aprenentatge

Esperem que us siguin de profit!

Biblioteca catalana, Frankfurt am Main / Katalanisches Bibliothek , Fankfurt am Main

Un oasi de llibres catalans a Frankfurt am Main

Una biblioteca amb 36.000 volums en llengua catalana ja és una biblioteca notable, però si a més la trobem al bell mig d'Alemanya el fet pren caràcter excepcional i únic. Es tracta de la Biblioteca Catalana de l'Institut de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Frankfurt am Main, fundada pel romanista catalanòfil Tilbert Stegmann i creada gairebé exclusivament a partir de donacions, cosa tampoc gaire habitual.

El mateix Stegmann ens explica que quan l'any 1981 va arribar a la Universitat i va veure que a la Biblioteca només hi havia una cinquantena de llibres en català, va pensar que la catalanística mereixia una major presència bibliogràfica i va decidir posar-hi remei. Amb una partida pressupostària que tenia disponible va comprar "mitja Llibreria Porter" (la llegendària i ja extingida llibreria dels Porter i Moix a Barcelona, situada a Portal de l'Àngel amb Canuda) i a partir d'aquí va anar "pidolant" fins a construir la Biblioteca actual, amb un espai propi dins la Universitat.

Les donacions i les dimensions de la Biblioteca tenen un petit secret: Til Stegmann ha aconseguit que bona part dels volums catalans que viatgen cada any a la Fira del Llibre de Frankfurt no tornin a Catalunya, sinó que acabin a les seves prestatgeries. Però no només el Gremi d'Editors de Catalunya col•labora desinteressadament amb la Biblioteca Catalana: també ho fa l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, editorials diverses, la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i les universitats del país.

Com a curiositat, afegirem que quan es va inaugurar la Biblioteca Catalana, el juliol de 1985, la Generalitat de Catalunya va plantar-hi ben a la vora, al Campus Westend, un Castanyer Català que s'ha adaptat perfectament a l'entorn universitari.

Més informació a:
www.katalanistik.uni-frankfurt.de/Biblioteca_Catalana/index.html

Font: Delegació del Govern de Catalunya a Alemanya

><><><><><><><><><><><><><><><><><><

Frankfurt am Main, eine Oase der katalanischen Bücher

Eine Bibliothek mit 36.000 Bänden in katalanischer Sprache ist an sich schon eine bemerkenswerte Bibliothek, wenn sie sich jedoch auch noch mitten in Deutschland befindet, so wird sie zu etwas Außergewöhnlichem und Einzigartigen. Es handelt sich hierbei um die Katalanische Bibliothek des Institutes für Romanische Sprachen und Literaturen der Universität Frankfurt am Main, die von dem katalanophilen Romanisten Tilbert Stegmann fast ausschließlich durch Spenden aufgebaut wurde, was ebenfalls nicht gerade gewöhnlich ist.

Stegmann selbst erzählt, dass er, als er 1981 an die Universität kam und feststellen musste, dass es dort in der Bibliothek lediglich rund fünfzig Bücher in katalanischer Sprache gab, dachte, die Katalanistik hätte es verdient, hier besser vertreten zu sein und daher beschloss, für Abhilfe zu sorgen. Mit dem ihm zur Verfügung stehenden Anfangsbudget kaufte er „die halbe Buchhandlung Porter" auf (die legendäre und mittlerweile leider eingegangene Buchhandlung der Familie Porter i Moix in Barcelona an der Straßenecke Portal de l’Àngel und Canuda) und hat seitdem „herumgebettelt“, bis er die heutige Bibliothek aufgebaut hatte, die über eigene Räumlichkeiten an der Universität verfügt.

Die Spenden und die Ausmaße der Bibliothek umgibt ein kleines Geheimnis: Til Stegmann hat erreicht, dass ein großer Teil der katalanischen Bücher, die jedes Jahr zur Frankfurter Buchmesse reisen, nicht wieder nach Katalonien zurückkehren, sondern in den Regalen der Universität landen. Aber nicht nur der katalanische Verlegerverband arbeitet uneigennützig mit der Katalanischen Bibliothek zusammen, dies tun ebenfalls der Verband der Verleger in katalanischer Sprache, diverse Verlage, die Regierung von Katalonien, das Institut für Katalanische Studien sowie die Universitäten des Landes.

Ein kleines Detail möchten wir noch erwähnen: Als im Juni 1985 die Katalanische Bibliothek eingeweiht wurde, pflanzte die Regierung von Katalonien dort ganz in der Nähe, auf dem Campus Westend, eine Katalanische Kastanie, die sich perfekt an ihre universitäre Umgebung angepasst hat.

Weitere Informationen finden Sie unter:
www.katalanistik.uni-frankfurt.de/Biblioteca_Catalana/index.html

Quelle: Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland

Porc, bacó, beicon

Aquí teniu un text publicat en el llibre Prenint el demble a les paraules d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 118). Espero que sigui del vostre interès.

Porc, bacó, beicon
Antoni Llull Martí, filòleg

El mot bacó, usual a moltes contrades de parla catalana com a sinònim de porc, tant per referir-se a l’animal com a una persona bruta per naturalesa, es troba en la nostra llengua des dels seus orígens, però la seva procedència no és gens clara. Coromines opina que tant potser que vengui d’un antic mot germànic com d’alguna altra llengua parlada a l’Europa Occidental abans de la romanització.

Ja es trobava, amb molt poca variació formal, en alemany antic, en francès antic, i en occità. Quan els normands, de parla francesa, regnaren a Anglaterra en el segle XI, hi introduïren alguns mots referits a les carns servides a taula que han perdurat, com mutten ‘moltó’, veal ‘vedell’, beef ‘bou’, pork ‘porc’, mentre que el nom d’aquests animals vius és en anglès sheep, calf, ox, pig. I també hi introduïren bacon ‘bacó, xulla’.

Com ja he dit, el significat antic de bacó, en català, és ‘porc’, i també ‘carn de porc’, i en diverses èpoques, s’ha dit al pernil, i encara a alguns llocs l’hi diuen, i en altres a la carn magra de porc, i també a la cansalada o xulla salada.

A Eivissa diuen bacó a un porc viu. El mot bacon deixà d’esser usual a França per devers el segle XVI, però no a Anglaterra, on prengué l’accepció de ‘xulla de porc amb vetes de carn, salada i fumada’, i amb el nom antic i aquest significat, dins el segle XIX fou reintroduït al país d’origen i, més tard passà també a Espanya, i en la nostra llengua és corrent dir-lo imitant la pronunciació anglesa, que és semblant a beicon.

Posat que bacó i porc (i porcell), aplicats a una persona son considerats noms lletjos, ens resulta una mica estrany que un i els altres hagin estat utilitzats com a llinatge, però això no ha passat només al nostre país. Bacon és el llinatge d’importants personatges anglesos històrics i de l’actualitat, i Purcell també. L’equivalent francès d’aquest, Pourcel, i els nostres Porcell i Porcel signifiquen la mateixa cosa, i uns i altres podrien haver estat, en principi, malnoms de qualcú que criàs porcs o hi comerciàs, o que li hagués ocorregut alguna cosa memorable amb relació a un d’aqueixos animalets. I recordem finalment que Porc (també escrit Porch) es troba també com a llinatge.

Lectura d'autors catalans

Vetllada literària a Colònia
Autors alemanys llegeixn autors catalans
Diumenge, 6 de setembre de 2009 a les 15.00,
Hafenamt, Agrippinaufer
Entrada gratuïta

Dins del marc del "Passeig del LLibre" a Rheinauhafen s'ofereix una vetllada literària en la qual escriptors de l'Associació d'Escriptors Alemanys llegiran algunes obres d'alguns escriptors catalans.

Els escriptors seleccionats així com les seves obres són:

- Mercè Rodoreda, La Plaça del Diamant - Llegirà Pilar Baumeister.

- Albert Sánchez Pinyol, La pell freda i Pandora al Congo - Llegirà Thomas Geduhn.

- Maria Barbal, Pedra de tartera - Llegirà Anne Jüssen.

La lectura de les obres es farà al principi en la llengua originària, català, per a seguir posteriorment en alemany.

_______________________________________________________

Lesung
Deutsche AutorInnen lesen katalanische AutorInnen
Am Sonntag, 6. September 2009, Um 15.00 Uhr
Im Hafenamt am Agrippinaufer
Eintritt frei

Im Rahmen des Bücherboulevards im Rheinauhafen lesen AutorInnen vom Verband deutscher Schriftsteller aus katalanischen Werken.

- Mercè Rodoreda: "Auf der Placa del Diamant", gelesen von Pilar Baumeister.

- Albert Sánchez Piñol "Im Rausch der Stille" und "Pandora im Kongo" gelesen von Thomas Geduhn.

- María Barbal: "Wie ein Stein im Geröll", gelesen von Anne Jüssen.

Die Bücher werden auf Deutsch vorgetragen, aber die katalanische Sprache wird am Anfang des jewiligen Werkes kurz zu hören sein.

El català, ahir, avui i demà

Us presentem seguidament un article que considerem molt interessant i que ha estat publicat avui dilluns 20 de juliol de 2009 al diari Avui

__________________________________________________


REFLEXIÓ SOBRE EL FUTUR DE LA LLENGUA ARRAN D'UNES PARAULES DE JOAN SOLÀ

El català, ahir, avui i demà

Antoni M. Badia i Margarit / Catedràtic emèrit de la UB i membre de la Secció Filològica de l'IEC

Precedents. Ja fa temps que la llengua catalana és objecte de preocupació per part de molta gent. Així es va forjant un lloc comú que diu: "El català es troba amenaçat de mort". Fa pocs dies ens ho ha recordat el mateix Joan Solà, a qui, amb aquest motiu, torno a felicitar per haver rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany. D'ell llegíem una frase "aparentment" decisiva: "Sense sobirania política no se salva la llengua catalana" (AVUI, dia 7 de juny, p. 46-47, frase repetida a la primera pàgina del diari). Joan Solà sap bé què penso jo sobre aquesta qüestió, però sens dubte em permetrà que no deixi de tornar-ho a dir, ara que se me'n presenta l'ocasió. D'altra banda, aquesta temença sobre la feble salut del català és tan antiga que potser aviat perdrà valor, sobretot si les coses es van succeint com ho exposaré en això que segueix. A finals del segle XVIII, el patrici Antoni de Capmany (1742-1813) ja va afirmar que la llengua catalana tenia els dies comptats. Moltes persones es van fer eco de tal dita, fins al punt que totes elles van acabar morint-se (per llei de vida). Qui no es va morir va ésser la pròpia llengua afectada, que encara avui, passats dos segles, es manté viva. No solament s'aguanta viva, la llengua catalana, sinó que en aquest llarg lapse de temps transcorregut ella ha estat el portaveu dels Jocs Florals, de L'Avenç, de mossèn Alcover, el Modernisme, el Noucentisme, una llengua polida i codificada en la República i (us ho creureu?) el llaç moral i escrit entre exiliats i resignats per mor de la Guerra Civil i, més tard, els infants de noves generacions de dins i de fora del país. I tot això, sense ensenyament públic ni cap mitjà que afavorís l'ús de la llengua. Aquesta recolzava, temps hi havia, en una fervorosa fidelitat ancestral, malgrat que, al darrer temps, hagués d'ésser l'objecte d'una insòlita persecució, com dic en això que segueix.


EL CATALÀ, AHIR. Comprèn de la fi de la Guerra Civil (1939) a la mort del dictador Franco (1975). És l'època més dura i més cruel de la història de la llengua catalana. Atès que, qui més qui menys, la gent interessada, sigui per motius de família, per lectures, per converses o per altres raons, coneixen prou aquestes tres dotzenes d'anys (que jo ara només podria resumir de manera inadequada), en reduiré l'explicació a un esdeveniment que va remoure els medis intel·lectuals, polítics i mediàtics de casa nostra. Penso en l'estudi intitulat Una nació sense Estat, un poble sense llengua?, aparegut a la revista Els Marges (Barcelona, núm. 15, 1979, p. 3-13), signat per tots els redactors de la revista. L'article té un títol tan entenedor que no caldrà que gasti gaires ratlles per a explicar-lo o aclarir-lo. A una llengua que no sigui "òrgan d'Estat" (ens hi deien) no li servirà en absolut de posseir una literatura excel·lent ni una població nombrosa, ni res de semblant. Necessita posseir un "reconeixement d'Estat". L'article va ésser discutit, però jo no vaig adherir-m'hi: hi argüia que "allí dins" hi havia "gat amagat" i sempre hi endevinava una adhesió (atàvica, si voleu), aquella adhesió que ha fet afirmar als sociolingüistes estrangers (que ens veuen i ens coneixen de fora estant) que som "un cas únic en la sociolingüística universal". De fet, una adhesió que avui, al segle XXI (o del globalisme), ja està desapareixent, però que se'ns en va quan ja ens ha ajudat de manera decisiva en les crítiques èpoques anteriors.


EL CATALÀ, AVUI. Després de la mort de Franco (1975) es va anar assuaujant la situació (no de les Normes, sinó de llur aplicació, que sempre fornia unes xurriaques a les mans, si calia, de l'opressor, el qual, però, també s'hi pensava més, abans d'intervenir). Sí, però tot menys violent. I les coses van anar cedint de mica en mica. La Constitució (1978) i l'Estatut de Catalunya (1979) han estat les més importants. Ja no hi ha, doncs, problemes? És clar que sí, i grossos. Enormes! Tanmateix, els mínims en llengua catalana (en l'ensenyament, en la premsa, en les publicacions generals, en els espectacles i tantes altres activitats) fan acte de presència pertot arreu. Com que sortíem del no-res, tot semblava molt. El trist panorama de les reclamacions d'Els Marges (1979) s'ha anat esvaint, i només resta el "gat amagat", que ja va contradir, al segle XVIII, l'imprudent veredicte d'Antoni de Capmany. Com té raó la dita popular: que els "gats tenen set vides!". De problemes, és clar que en tenim. I abundosos! Per aquesta raó a mi em sap molt greu qualsevol vaticini que anunciï la mort de la llengua. En efecte: qui s'apuntarà a una causa perduda? Avui l'administració parla i escriu, en els actes públics i oficials, en català. Quan els immigrants recents reben una circular en català, en comptes de queixar-se, recorren als veïns i els en demanen la traducció. (Ja sabem que hi ha excepcions, però parlo d'allò que conec.) Què més volem avui? Fa poc, un crític literari de prestigi, Joan Triadú, pensant en la magnífica obra literària produïda en català en els darrers temps, n'ha qualificat l'època d'una "Edat d'Or". I si bé ho examinem, tenim realment una nova edat brillant. I encara haig de dir uns mots referits al demà d'aquesta llengua...


EL CATALÀ, DEMÀ. Sempre és una aventura de parlar del futur d'una empresa humana. I més si es tracta d'una empresa en llengua catalana, que molts que se'n diuen amics jutgen tan severament. Hi seré breu, però no hi seré tan pessimista com ells hi són severs. Una cosa és evident: estem construint aquest any 2009, que assenyala un punt àlgid en la història del nostre país en tots els seus aspectes: en suport físic, en mitjans econòmics, en estructures, en obres públiques, en salut política, en claredat de perspectives, en ruptura d'elements que per definició no poden fragmentar-se. I algunes dotzenes d'aspectes més. Vull dir que si hi afegim la malalta, desorientada i vacil·lant llengua (i si ho sabem fer bé), d'aquesta llengua (i potser també de tots els altres aspectes al·ludits, sobre els quals renuncio a parlar, per incompetent, però en parlo perquè tots plegats fem una pinya) podria sortir-ne un país nou. I si no ho fem prou bé, en sortirà un país apedaçat, que sempre serà millor que el que tenim.


CONCLUSIÓ. Tenim dues possibilitats: 1) La primera. Continuar com fins ara: la llengua catalana seguirà fidel a la seva història, si més no del segle XVIII ençà, i sobretot serà tal com la descriuen les lleis i les normes vigents (a l'espera de com es resoldrà el famós Estatut que fa tant de temps que jeu al Tribunal Constitucional). 2) La segona. Interpretar, en els seus sentits més positius, noves estructures que esperem amb candeletes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimarts, 23 de juny del 2009