Lectura d'autors catalans

Vetllada literària a Colònia
Autors alemanys llegeixn autors catalans
Diumenge, 6 de setembre de 2009 a les 15.00,
Hafenamt, Agrippinaufer
Entrada gratuïta

Dins del marc del "Passeig del LLibre" a Rheinauhafen s'ofereix una vetllada literària en la qual escriptors de l'Associació d'Escriptors Alemanys llegiran algunes obres d'alguns escriptors catalans.

Els escriptors seleccionats així com les seves obres són:

- Mercè Rodoreda, La Plaça del Diamant - Llegirà Pilar Baumeister.

- Albert Sánchez Pinyol, La pell freda i Pandora al Congo - Llegirà Thomas Geduhn.

- Maria Barbal, Pedra de tartera - Llegirà Anne Jüssen.

La lectura de les obres es farà al principi en la llengua originària, català, per a seguir posteriorment en alemany.

_______________________________________________________

Lesung
Deutsche AutorInnen lesen katalanische AutorInnen
Am Sonntag, 6. September 2009, Um 15.00 Uhr
Im Hafenamt am Agrippinaufer
Eintritt frei

Im Rahmen des Bücherboulevards im Rheinauhafen lesen AutorInnen vom Verband deutscher Schriftsteller aus katalanischen Werken.

- Mercè Rodoreda: "Auf der Placa del Diamant", gelesen von Pilar Baumeister.

- Albert Sánchez Piñol "Im Rausch der Stille" und "Pandora im Kongo" gelesen von Thomas Geduhn.

- María Barbal: "Wie ein Stein im Geröll", gelesen von Anne Jüssen.

Die Bücher werden auf Deutsch vorgetragen, aber die katalanische Sprache wird am Anfang des jewiligen Werkes kurz zu hören sein.

El català, ahir, avui i demà

Us presentem seguidament un article que considerem molt interessant i que ha estat publicat avui dilluns 20 de juliol de 2009 al diari Avui

__________________________________________________


REFLEXIÓ SOBRE EL FUTUR DE LA LLENGUA ARRAN D'UNES PARAULES DE JOAN SOLÀ

El català, ahir, avui i demà

Antoni M. Badia i Margarit / Catedràtic emèrit de la UB i membre de la Secció Filològica de l'IEC

Precedents. Ja fa temps que la llengua catalana és objecte de preocupació per part de molta gent. Així es va forjant un lloc comú que diu: "El català es troba amenaçat de mort". Fa pocs dies ens ho ha recordat el mateix Joan Solà, a qui, amb aquest motiu, torno a felicitar per haver rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany. D'ell llegíem una frase "aparentment" decisiva: "Sense sobirania política no se salva la llengua catalana" (AVUI, dia 7 de juny, p. 46-47, frase repetida a la primera pàgina del diari). Joan Solà sap bé què penso jo sobre aquesta qüestió, però sens dubte em permetrà que no deixi de tornar-ho a dir, ara que se me'n presenta l'ocasió. D'altra banda, aquesta temença sobre la feble salut del català és tan antiga que potser aviat perdrà valor, sobretot si les coses es van succeint com ho exposaré en això que segueix. A finals del segle XVIII, el patrici Antoni de Capmany (1742-1813) ja va afirmar que la llengua catalana tenia els dies comptats. Moltes persones es van fer eco de tal dita, fins al punt que totes elles van acabar morint-se (per llei de vida). Qui no es va morir va ésser la pròpia llengua afectada, que encara avui, passats dos segles, es manté viva. No solament s'aguanta viva, la llengua catalana, sinó que en aquest llarg lapse de temps transcorregut ella ha estat el portaveu dels Jocs Florals, de L'Avenç, de mossèn Alcover, el Modernisme, el Noucentisme, una llengua polida i codificada en la República i (us ho creureu?) el llaç moral i escrit entre exiliats i resignats per mor de la Guerra Civil i, més tard, els infants de noves generacions de dins i de fora del país. I tot això, sense ensenyament públic ni cap mitjà que afavorís l'ús de la llengua. Aquesta recolzava, temps hi havia, en una fervorosa fidelitat ancestral, malgrat que, al darrer temps, hagués d'ésser l'objecte d'una insòlita persecució, com dic en això que segueix.


EL CATALÀ, AHIR. Comprèn de la fi de la Guerra Civil (1939) a la mort del dictador Franco (1975). És l'època més dura i més cruel de la història de la llengua catalana. Atès que, qui més qui menys, la gent interessada, sigui per motius de família, per lectures, per converses o per altres raons, coneixen prou aquestes tres dotzenes d'anys (que jo ara només podria resumir de manera inadequada), en reduiré l'explicació a un esdeveniment que va remoure els medis intel·lectuals, polítics i mediàtics de casa nostra. Penso en l'estudi intitulat Una nació sense Estat, un poble sense llengua?, aparegut a la revista Els Marges (Barcelona, núm. 15, 1979, p. 3-13), signat per tots els redactors de la revista. L'article té un títol tan entenedor que no caldrà que gasti gaires ratlles per a explicar-lo o aclarir-lo. A una llengua que no sigui "òrgan d'Estat" (ens hi deien) no li servirà en absolut de posseir una literatura excel·lent ni una població nombrosa, ni res de semblant. Necessita posseir un "reconeixement d'Estat". L'article va ésser discutit, però jo no vaig adherir-m'hi: hi argüia que "allí dins" hi havia "gat amagat" i sempre hi endevinava una adhesió (atàvica, si voleu), aquella adhesió que ha fet afirmar als sociolingüistes estrangers (que ens veuen i ens coneixen de fora estant) que som "un cas únic en la sociolingüística universal". De fet, una adhesió que avui, al segle XXI (o del globalisme), ja està desapareixent, però que se'ns en va quan ja ens ha ajudat de manera decisiva en les crítiques èpoques anteriors.


EL CATALÀ, AVUI. Després de la mort de Franco (1975) es va anar assuaujant la situació (no de les Normes, sinó de llur aplicació, que sempre fornia unes xurriaques a les mans, si calia, de l'opressor, el qual, però, també s'hi pensava més, abans d'intervenir). Sí, però tot menys violent. I les coses van anar cedint de mica en mica. La Constitució (1978) i l'Estatut de Catalunya (1979) han estat les més importants. Ja no hi ha, doncs, problemes? És clar que sí, i grossos. Enormes! Tanmateix, els mínims en llengua catalana (en l'ensenyament, en la premsa, en les publicacions generals, en els espectacles i tantes altres activitats) fan acte de presència pertot arreu. Com que sortíem del no-res, tot semblava molt. El trist panorama de les reclamacions d'Els Marges (1979) s'ha anat esvaint, i només resta el "gat amagat", que ja va contradir, al segle XVIII, l'imprudent veredicte d'Antoni de Capmany. Com té raó la dita popular: que els "gats tenen set vides!". De problemes, és clar que en tenim. I abundosos! Per aquesta raó a mi em sap molt greu qualsevol vaticini que anunciï la mort de la llengua. En efecte: qui s'apuntarà a una causa perduda? Avui l'administració parla i escriu, en els actes públics i oficials, en català. Quan els immigrants recents reben una circular en català, en comptes de queixar-se, recorren als veïns i els en demanen la traducció. (Ja sabem que hi ha excepcions, però parlo d'allò que conec.) Què més volem avui? Fa poc, un crític literari de prestigi, Joan Triadú, pensant en la magnífica obra literària produïda en català en els darrers temps, n'ha qualificat l'època d'una "Edat d'Or". I si bé ho examinem, tenim realment una nova edat brillant. I encara haig de dir uns mots referits al demà d'aquesta llengua...


EL CATALÀ, DEMÀ. Sempre és una aventura de parlar del futur d'una empresa humana. I més si es tracta d'una empresa en llengua catalana, que molts que se'n diuen amics jutgen tan severament. Hi seré breu, però no hi seré tan pessimista com ells hi són severs. Una cosa és evident: estem construint aquest any 2009, que assenyala un punt àlgid en la història del nostre país en tots els seus aspectes: en suport físic, en mitjans econòmics, en estructures, en obres públiques, en salut política, en claredat de perspectives, en ruptura d'elements que per definició no poden fragmentar-se. I algunes dotzenes d'aspectes més. Vull dir que si hi afegim la malalta, desorientada i vacil·lant llengua (i si ho sabem fer bé), d'aquesta llengua (i potser també de tots els altres aspectes al·ludits, sobre els quals renuncio a parlar, per incompetent, però en parlo perquè tots plegats fem una pinya) podria sortir-ne un país nou. I si no ho fem prou bé, en sortirà un país apedaçat, que sempre serà millor que el que tenim.


CONCLUSIÓ. Tenim dues possibilitats: 1) La primera. Continuar com fins ara: la llengua catalana seguirà fidel a la seva història, si més no del segle XVIII ençà, i sobretot serà tal com la descriuen les lleis i les normes vigents (a l'espera de com es resoldrà el famós Estatut que fa tant de temps que jeu al Tribunal Constitucional). 2) La segona. Interpretar, en els seus sentits més positius, noves estructures que esperem amb candeletes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimarts, 23 de juny del 2009

¿Morir-se de gana o morir-se de fam?

Publicat en el setmanari EL PUNT (edició el País Valencià ) diumenge 28 de juny del 2009

Eugeni S. Reig

¿Què significa la paraula gana? Gana significa, en general, desig o impuls de fer alguna cosa i, de manera especifica, desig de menjar. És a dir, apetit. Per a expressar la idea de la '"alta dels aliments imprescindibles per a sobreviure" i també del '"ofriment produït per la falta d' eixos aliments" hem de recórrer, necessàriament, a la paraula fam. Una persona pot morir-se perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir per a poder sobreviure i, per desgràcia, cada dia se'n moren moltes, de persones. Però una persona. És impossible que es mora de gana. És completament impossible morir-se d'apetit. Per moltes ganes que tinguem de menjar, per molt apetit que tinguem, això mai ens causarà la mort. Estic cansat de llegir i de sentir en els mitjans de comunicació -fins i tot, en algun llibre- que en el món moltes persones es moren de gana quan haurien de dir que es moren de fam.

Ara bé, si usem el verb morir hiperbòlicament, amb el significat de 'tindre moltes ganes d'una cosa', podem dir que algú es mor de gana de menjar com podem dir que es mor de gana de tindre un cotxe de tal marca o que es mor de gana d'anar a Parí­s. Això és completament diferent.

Llengua

Inicíem amb aquest article una sèrie que farà referència a aspectes de llengua. En aquests articles sempre hi constarà, naturalment, les fonts de referència -autor i lloc de publicació-. Esperem que sigui un apartat del vostre gust. Si vosaltres trobeu també articles referents a aquest apartat, no dubte d'enviar-nos-los per correu.

Concert Multicultural // Multikulturelles Konzert

El dia 19 de juny a les 21.00 se celebra a Natur Bewegt un concert multicultural amb Taxi Desierto (Omid, aka Mr. Funk, mit Josuä de Chupacabras i La Papa Verde), Schlagsaite (grup alemany de folclore), Batatas Deutsch i el cantautor valencià Pau Alabajos. Es cantarà en català, castellà i alemany!

Preu d'entrada: 7 € / 5 € Estudiants

Adreça:
Natur Bewegt
Barbarastr. 3-9 Bloc 7
50733 Colònia
transports públics: Línia 16 o 13, parada Amsterdamer Str. / Gürtel.

Més Informació:
Elisabet Capdevila i Paramio
Lectora de Català
ROMANISCHES SEMINAR
Albertus-Magnus-Platz
D-50923 Colònia
Tel: 0221 47 03 016
_____________________________________________________________________________________

Am 19. Juni, um 21:00, findet im Natur Bewegt ein “Multikulturelles Konzert " mit Taxi Desierto (Omid, aka Mr. Funk, mit Josuä aus Chupacabras und La Papa Verde), Schlagsaite (deutsche Folkband), Batatas Deutsch und dem valenzianischen Liedermacher Pau Alabajos, der anlässlich des Ereignisses aus Valência anreisen wird. Es wird also auf Katalanisch, Spanisch und Deutsch gesungen...

Eintritt: 7€ / 5€ Studenten

Adresse:
Natur Bewegt
Barbarastr. 3-9 Blok
50733 Köln
U-Bahn: L16 oder L13 Haltestelle Amsterdamer Str./Gürtel

Weitere Infos:
Elisabet Capdevila i Paramio
Lektorin für Katalanisch
ROMANISCHES SEMINAR
Albertus-Magnus-Platz
D-50923 Köln
Tel: 0221 47 03 016

Sant Jordi

SANT JORDI, 23. APRIL

FEST DER BÜCHER UND DER ROSEN
in Katalonien

Heute ist der 23.4. Wir feiern Sant Jordi: Fest der Bücher und der Liebe. Wer einmal in Katalonien dieses Fest erlebt hat, wird die Atmosphäre auf den Straßen wohl immer in Erinnerung behalten: Frühlingsluft, Stände mit Büchern und Rosen, Straßen voller Menschen. An diesem Tag bauen alle Buchhändler ihre Stände an den Straßen auf. Literatur wird so zum öffentlichen Ereignis, berühmte Autoren signieren ihre Bücher unter freiem Himmel und die Leser freuen sich über Rosen und Bücher, die ihnen zum Geschenk gemacht werden.

Am 23. April feiert man auch Sant Jordi, den Schutzheiligen von Katalonien. Der Heilige Georg, ein christlicher Märtyrer aus dem 4.Jh, tötet der Sage nach als Ritter in goldglänzender Rüstung einen feuerspeienden Drachen, um die Tochter des Königs vor dem Tode zu retten. Aus dem Blut des Drachens, das auf die Erde tropft, wächst eine rote Rose, die der Edelmann der Prinzessin als Zeichen seiner Liebe überreicht. Am Namenstag des Heiligen Georg feiert man seit dem 18.Jh. in Katalonien das Fest der Rose, das als Fest der Liebe gilt. So hat sich die Sitte erhalten, Rosen als Symbol der Liebe und Freundschaft zu schenken.

Us desitgem un feliç dia de Sant Jordi

Terminologia dels videojocs

Us informen que el TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, la Terminologia dels videojocs, que recull prop de 300 denominacions catalanes amb definició, notes i equivalències en castellà, francès i anglès. Inclou també un videojoc que permet jugar amb la terminologia inclosa i que vol facilitar la difusió de les formes catalanes entre la comunitat d’usuaris.

L'enllaç és: http://www.termcat.cat/dicci/videojocs

Cursos gratuïts per a professionals de la traducció i la correcció

SIC, SL organitza cursos, totalment gratuïts, en una iniciativa que té el suport del Fons Social Europeu, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i FSTrade-CCOO. Els cursos tenen un aforament limitat i hi poden accedir treballadores i treballadors autònoms en actiu que tinguin residència fiscal a Catalunya.

Els cursos previstos són:

- Tècniques de productivitat avançada en la traducció. Febrer 2009.
- Gestió de projectes de traducció assistida amb SDL Trados. Febrer 2009
- Gestió de projectes de traducció assistida amb Wordfast. Març 2009

Per a més informació:
SIC, SL

Presentació del traductor automàtic català-occità-català i castellà-occità-castellà

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el síndic d'Aran, Francesc X. Boya, van presentar, el 12 de gener, el servei de traducció automàtica català-occità-català i castellà-occità-castellà, en un acte que va tenir lloc a la seu del Consell General d’Aran.

Aquest servei forma part del sistema de traducció automàtica que la Generalitat de Catalunya ofereix en línia (http://www.gencat.cat/traductor) i, per tant, té les mateixes prestacions que actualment hi ha per als altres parells de llengües: traducció de textos breus i pàgines web i possibilitat d’integració de botons de traducció als webs.

El sistema permet distingir l’occità general de la varietat dialectal aranesa. Així, a l’hora de fer una traducció es pot triar entre les direccions de traducció següents: català-occità, occità-català, català-occità aranès, occità aranès-català, castellà-occità, occità-castellà, castellà-occità aranès, i occità aranès-castellà.

El desenvolupament l’ha dut a terme l’empresa Taller Digital mitjançant l’adjudicació d’un concurs públic i es basa en la plataforma de traducció automàtica de codi obert Apertium.

Pel que fa als recursos lingüístics, d’una banda, s’han completat les dades del paquet lingüístic català-aranès-català de codi obert desenvolupat amb anterioritat per la Universitat d'Alacant i la Universitat Pompeu Fabra en un projecte finançat per la Generalitat de Catalunya i, de l’altra, s’han generat les dades del nou paquet lingüístic català-occità-català. Aquesta tasca ha comptat amb el suport d’una comissió lingüística formada per dos representats de cada varietat dialectal de l’occità.

Per a més informació:
Eth Conselh Generau e Politica Lingüistica creen un traductor entar occitan

Font: Flaixos d'actualitat, n.26

Semestre d'estiu 09 / Sommersemester 09

Aquest és el programa de cursos de llengua catalana corresponen al semestre d'estiu de 2009.


Nivell bàsic zero – Grundkurs o.Kenntnisse
Elisabet Capdevila
Dijous / Donnerstag, 18.30-20.00


Nivell bàsic II - Grundkurs
Elisabet Capdevila
Dijous / Donnerstag, 18.30-20.00


Nivell bàsic VI - Grundkurs
Elisabet Capdevila
Dilluns / Montag, 20.15-21.45 18.30-20.00


Nivell de suficiència – Mittelstufe III
Òscar Compte i Posada
Divendres / Freitag , 11.00 – 13.15

Aprendre català - Katalanisch lernen

Benvingudes, benvinguts!

- Wohin fahren Sie im nächsten Urlaub?
- Auf die Balearen, ah, nach Andorra...
- Wie? Auch Barcelona wollen Sie besuchen und vielleicht bis València fahren?
- Selbstverständlich, wenn die Zeit reicht...
- Und? Sprechen Sie bereits Katalanisch?...

„Die ewig jugendliche Region“, „ Politische und wirtschaftliche Dynamik“, „Ein kleines Land wird 1000 Jahre alt“, so lauten einige Überschriften von Zeitungsartikeln, die in letzter Zeit in Deutschland erschienen sind. Die meisten haben dabei die wirtschaftliche Stärke des Landes im Blick. Mehr und mehr wird aber selbst bei uns die besondere und sehr interessante Kultur bekannt.

Denn die katalanische Sprache ist eine eigenständige romanische Sprache und hat –gemessen an der Zahl der Sprechenden (ca.9 Millionen Menschen am Mittelmeer)- eine ungewöhnlich reiche Literatur aufzuweisen.

Katalanisch ist dabei, in Deutschland entdeckt zu werden. Das zeigt auch die Zahl der Universitäten, die Katalanisch gleichberechtigt neben den anderen romanischen Sprachen wie Italienisch, Spanisch, Portugiesisch, Französisch u.a. anbieten.

In unserem Kulturzentrum bieten wir die Möglichkeit, Katalanisch zu lernen.

Fins aviat!

Centre Cultural Català de Colònia e.V.
Katalanisches Kulturzentrum Köln e.V.